Tramitar una llicència d'activitat a Catalunya vol dir, en el fons, demostrar que el teu local i la teva activitat compleixen un conjunt de normes: la llei autonòmica que classifica les activitats, l'ordenança del teu ajuntament i la normativa tècnica d'incendis, accessibilitat, salubritat i soroll. En aquesta pàgina t'expliquem cada peça d'aquest puzle —Llei 20/2009 i els Annexos I, II i III, bombers, accessibilitat, sorolls, compatibilitat urbanística i aforament— de manera entenedora. No és un manual jurídic: és el mapa per entendre què t'aplicarà i per què. Quan vulguis que algú concreti el teu cas, envia'ns les dades del local i el derivem a un professional col·laborador.
1. La Llei 20/2009 (PCAA): la columna vertebral
La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats —coneguda com a "PCAA"— és la norma de referència a Catalunya. Fa dues coses essencials:
- Classifica les activitats en annexos segons la seva incidència ambiental (sobre l'aire, l'aigua, el sòl, els residus, el soroll).
- Assigna a cada classe un règim d'intervenció administrativa: autorització ambiental, llicència ambiental, o comunicació prèvia.
Sobre aquesta base s'hi superposen altres lleis de simplificació —la Llei 16/2015 de simplificació de l'activitat administrativa i la Llei 18/2020 de facilitació de l'activitat econòmica— que han ampliat els supòsits que es poden iniciar per comunicació prèvia o declaració responsable amb control posterior, i les ordenances municipals d'activitats, que cada ajuntament aprova i que poden afegir requisits o matisar el règim.
2. Els Annexos I, II i III: on encaixa la teva activitat
Aquesta és la part que més confon, i la que determina si el teu tràmit serà àgil o complex:
- Annex I — activitats amb més incidència ambiental. Sotmeses a autorització ambiental (les de més impacte, sovint amb participació de l'Administració de la Generalitat) o a llicència ambiental. Aquí entren grans instal·lacions industrials, gestió de residus, certes activitats agroalimentàries de gran capacitat, etc. La majoria de petits negocis NO hi són.
- Annex II — activitats sotmeses a llicència ambiental municipal. Activitats amb incidència moderada que requereixen una llicència que atorga l'ajuntament, amb projecte tècnic i, sovint, informes sectorials (incendis, sanitat...). Algunes activitats de restauració de certa entitat, tallers, instal·lacions amb risc, etc.
- Annex III — activitats sotmeses a comunicació prèvia. Activitats de baixa incidència que es poden iniciar presentant una comunicació amb la documentació tècnica que pertoqui, amb control posterior. Molts comerços, oficines, serveis i bona part de la restauració sense complexitat especial.
- Activitats no incloses en cap annex. Solen anar per comunicació prèvia o declaració responsable segons l'ordenança municipal.
Atenció: que una activitat sigui d'Annex III no vol dir que no necessiti projecte tècnic. Un bar amb cuina pot anar per comunicació prèvia i, tot i així, necessitar un projecte d'activitat signat per tècnic competent que justifiqui la sortida de fums, l'aforament, els incendis i l'accessibilitat. El règim (qui controla i quan) i el contingut tècnic (què s'ha de complir) són coses diferents. La diferència entre comunicació prèvia i declaració responsable depèn de l'ordenança; el tècnic ho concreta segons el municipi i l'activitat.
3. Bombers i prevenció d'incendis (CTE-DB-SI i Llei 3/2010)
Per a activitats de pública concurrència (bars, restaurants, gimnasos, locals d'oci, comerços grans...) o amb risc d'incendi rellevant, la prevenció d'incendis és un dels capítols més exigents. S'hi apliquen:
- El CTE Document Bàsic SI (Seguretat en cas d'Incendi): sectorització, resistència al foc d'estructura i elements, condicions d'evacuació (nombre i amplada de sortides, recorreguts), detecció i alarma, extinció (extintors, BIE, ruixadors si escau), control de fum, enllumenat d'emergència i senyalització.
- El Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials, si l'activitat és industrial.
- La Llei 3/2010 de prevenció i seguretat en matèria d'incendis de Catalunya, que regula quan cal l'informe previ de prevenció d'incendis de la Generalitat i, en certs casos, l'acte de comprovació abans de l'inici de l'activitat.
En la pràctica, una cuina de restaurant puja molt la càrrega de foc del local; per això els restaurants i bars amb cuina solen requerir un projecte de prevenció d'incendis amb el seu nivell de detall i, sovint, l'informe de bombers. Un local que no pugui complir l'evacuació amb l'aforament previst és un problema que el projecte no sempre pot resoldre.
4. Accessibilitat (CTE-DB-SUA i Llei 13/2014)
Tot establiment obert al públic ha de ser accessible en la mesura que li correspon segons l'activitat i la superfície. Les normes de referència:
- El CTE Document Bàsic SUA (Seguretat d'Utilització i Accessibilitat): itinerari accessible des de la via pública fins als espais d'ús públic, amplada de portes i passos lliures, absència d'esglaons aïllats (o rampes amb pendent complidor), lavabo adaptat quan correspongui, mostradors i taulells a alçada accessible, senyalització.
- La Llei 13/2014 d'accessibilitat de Catalunya i el seu desplegament reglamentari, que concreten i, en alguns punts, amplien les exigències.
En locals antics —escales d'entrada, lavabos petits, passos estrets— adaptar l'accessibilitat és una de les partides d'obra més freqüents i, de vegades, la que decideix si el local és viable. Convé valorar-ho abans de signar.
5. Sorolls: aïllament (CTE-DB-HR) i límits (Llei 16/2002)
El soroll es regula per dues vies complementàries:
- Aïllament acústic del local: el CTE Document Bàsic HR (Protecció enfront del soroll) fixa els valors d'aïllament a soroll aeri i d'impacte entre l'activitat i els habitatges o locals contigus i l'estructura de l'edifici. Si hi haurà música, cal preveure un aïllament superior i, normalment, un estudi acústic específic.
- Límits d'immissió i emissió: la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica i el seu reglament, més les ordenances municipals de soroll (la de Barcelona és especialment detallada), fixen els nivells màxims que es poden transmetre als veïns i a la via pública, per franges horàries.
- Limitador-registrador de so: obligatori quan hi ha equips de música, per garantir que no se superen els nivells autoritzats; registra l'històric.
Les denúncies veïnals per soroll són, de llarg, la causa més habitual d'inspecció posterior i de requeriments. La recomanació tècnica és sempre la mateixa: sobredimensionar l'aïllament des del projecte; refer-lo amb el negoci ja obert costa molt més i implica tancar dies. Tens més detall a la guia de multes i inspeccions.
6. Compatibilitat urbanística: la primera comprovació
Abans de qualsevol altra cosa, cal que l'ús que vols implantar estigui permès al local concret segons el planejament urbanístic municipal. Si l'ordenança del barri no admet, posem per cas, ús de restauració en aquell tram de carrer, no hi ha llicència possible: és una causa fulminant. Per això s'ha de demanar el certificat de compatibilitat urbanística a l'ajuntament abans de signar el contracte de lloguer.
A Barcelona, a més del planejament general, cal mirar el PEUAT i els plans especials de regulació de les activitats de restauració per districte (vegeu les guies de Ciutat Vella i l'Eixample), que en moltes zones limiten o veten noves obertures. Altres municipis tenen les seves pròpies particularitats — sempre cal verificar-ho cas per cas.
7. Aforament i evacuació: més baix del que sembla
L'aforament —l'ocupació màxima de persones— no és una xifra que s'esculli: es calcula segons les densitats d'ocupació que fixa el CTE-DB-SI per a cada ús (les zones de públic d'una activitat d'hostaleria, per exemple, tenen una densitat per m² determinada), i ha de ser coherent amb:
- El nombre i l'amplada de les sortides d'evacuació i la longitud dels recorreguts.
- El nombre de lavabos disponibles segons l'aforament.
- Les condicions de la llicència i, si escau, l'informe de bombers.
El resultat sovint és inferior al que la gent espera. I en els traspassos és un punt crític: l'aforament que figura en una llicència antiga no sempre coincideix amb el que el local pot tenir avui (perquè la normativa ha canviat, perquè s'havien fet reformes, o perquè la llicència ja era generosa). En fer el canvi de titularitat, l'ajuntament pot revisar-ho i ajustar-lo, amb l'impacte que això té sobre el model de negoci.
I la resta de normativa sectorial
Segons l'activitat, s'hi afegeixen: la normativa sanitària (inscripció al RSIPAC, pla d'autocontrol APPCC i formació de manipuladors per a restauració; autoritzacions sanitàries per a clíniques), el reglament d'instal·lacions tèrmiques (RITE) i el de baixa tensió, la normativa de gas i la seva revisió per organisme de control, la gestió de residus amb gestor autoritzat, i les normes específiques de cada sector (centres esportius, perruqueries i estètica, comerç...). El projecte d'activitat és el document que recull i justifica tot això de manera coordinada.
El resum pràctic
Si t'has de quedar amb una idea: abans de signar el lloguer, verifica la compatibilitat urbanística, la viabilitat de la sortida de fums (si hi haurà cuina) i si el local pot complir l'aforament i l'accessibilitat. Aquests tres punts decideixen si val la pena tirar endavant. La resta —incendis, instal·lacions, soroll, sanitat— són feina del projecte, però es poden resoldre en un local apte. Si vols, explica'ns el teu cas i el derivem a un professional col·laborador que el revisi; tens més detall a com funciona el servei i a les preguntes freqüents.