Resposta ràpida. A Barcelona, C1, C2 i C3 són les categories amb què l'ordenança municipal classifica els establiments de restauració. A grans trets, C1 respon al perfil de restaurant (cuina i menjars elaborats), C2 al de bar (begudes, tapes i menjar ràpid) i C3 a les fórmules mixtes o amb component musical. Com més alta és la categoria, més exigent és el projecte en sortida de fums, aïllament acústic i aforament. La denominació exacta i l'encaix de cada activitat els fixa l'ordenança vigent, així que la categoria concreta cal confirmar-la cas a cas.
Què són les categories C1, C2 i C3 a Barcelona
Si estàs buscant local per obrir un bar o un restaurant a Barcelona, t'hauràs trobat amb les sigles C1, C2 i C3 (i variants "mixtes"). Són les categories amb què Barcelona classifica els establiments de restauració i de pública concurrència a la seva ordenança municipal. No són un caprici burocràtic: la categoria que correspon a la teva activitat determina els requisits tècnics, acústics i d'aforament que hauràs de complir i la via de tramitació de la llicència.
Entendre-les abans de signar res t'estalvia ensurts: un mateix local pot ser perfecte per a una categoria i inviable per a una altra.
Diferència entre C1, C2 i C3
A grans trets, les categories segueixen aquesta lògica (la denominació i el detall exacte els fixa l'ordenança vigent, que cal consultar per a cada cas):
- Categoria tipus C1 — Restaurant. Establiment amb cuina i servei de menjars elaborats. Implica sortida de fums reglamentària, mesures contra incendis dimensionades per a cuina i, sovint, requisits sanitaris d'establiment alimentari.
- Categoria tipus C2 — Bar. Servei de begudes i menjar ràpid o tapes, sense la cuina pròpia d'un restaurant. És el perfil de la majoria de bars de barri. Tot i ser "més simple", té requisits d'aforament, accessibilitat i, si hi ha qualsevol element de cocció, també de fums.
- Categoria tipus C3 i fórmules mixtes. Combinacions de restauració amb un component afegit (per exemple, ambient musical) o perfils que sumen característiques de bar i restaurant. Aquí l'aïllament acústic esdevé crític i l'activitat pot quedar subjecta a la normativa d'espectacles públics i activitats recreatives.
La regla pràctica: com més afegeixes (cuina, alcohol, música, ball, aforament), més exigent és la categoria i el projecte. Classificar malament l'activitat és una de les causes més habituals de requeriments i de bloqueigs de l'expedient.
C1, C2 i C3 d'un cop d'ull
| C1 · perfil restaurant | C2 · perfil bar | C3 · mixta o amb música | |
|---|---|---|---|
| Què se serveix | Menjars elaborats, amb cuina | Begudes, tapes i menjar ràpid | Combinació de bar i restaurant, de vegades amb ambient musical |
| Sortida de fums | Pràcticament sempre, fins a coberta | Només si hi ha cocció en calent | Sí quan hi ha cuina |
| Aïllament acústic | El propi de la restauració | El propi de la restauració | El més exigent: música i habitatges veïns |
| Aforament i evacuació | Condiciona les sortides segons el CTE-DB-SI | Condiciona les sortides segons el CTE-DB-SI | Sol ser el factor crític del projecte |
| Via de tramitació | Segons categoria i aforament | Segons categoria i aforament | Pot quedar subjecta al règim d'espectacles |
Quadre orientatiu per situar-te. L'encaix exacte d'una activitat concreta el determina l'ordenança municipal vigent en el moment de la sol·licitud.
Quina categoria li toca al teu negoci
Un bar: normalment el perfil C2
Si serviràs begudes, tapes i menjar ràpid sense cuina de restaurant, el teu projecte encaixa en el perfil que s'identifica com a C2. Que sigui "més simple" no vol dir que no tingui exigències: l'aforament determina les sortides d'evacuació, l'accessibilitat és obligatòria i, tan bon punt hi hagi qualsevol element de cocció en calent —una planxa, una fregidora—, torna a aparèixer la sortida de fums. El bar sense cap tipus de cocció és l'únic que se'n sol lliurar.
Un restaurant: normalment el perfil C1
La cocció en calent i el servei de menjars elaborats porten el projecte al perfil C1. Aquí la sortida de fums fins a coberta és gairebé sempre obligatòria i és el primer punt que fa inviables molts locals del centre de Barcelona: si la comunitat no autoritza el pas del conducte pel pati o la façana, no hi ha projecte. Abans de signar res convé comprovar per on sortiria el conducte.
Un local amb música: el terreny de la C3 i les fórmules mixtes
Quan al servei de restauració s'hi afegeix un component musical, o quan el local combina característiques de bar i de restaurant, s'entra en el terreny de la C3 i les fórmules mixtes. És l'esglaó on l'aïllament acústic es torna crític —les denúncies per soroll són el principal risc en barris densos com Gràcia o el Born— i on l'activitat pot quedar subjecta a la normativa d'espectacles públics i activitats recreatives, amb els seus propis requisits.
Per què es parla de "llicència C1" en hostaleria
Al sector es fan servir les sigles com si fossin el nom de la llicència ("necessito una llicència C1", "em demanen la C3"), però tècnicament no són llicències diferents: són la classificació de l'activitat dins del mateix sistema d'intervenció municipal. El que canvia segons la categoria no és el tipus de permís, sinó els requisits que haurà de justificar el projecte i, en alguns casos, la via per la qual es tramita.
Per què la categoria condiciona tot el projecte
La categoria no és una etiqueta: marca què haurà de demostrar el teu projecte tècnic davant de l'ajuntament.
- Sortida de fums: si hi ha cuina, la sortida de fums fins a coberta és gairebé sempre obligatòria i és el primer punt que fa inviables molts locals del centre.
- Aïllament acústic: com més puja la categoria (música, ball), més exigent és l'aïllament respecte dels habitatges veïns. Les denúncies per soroll són el principal risc en barris densos com Gràcia o el Born.
- Aforament i evacuació: l'aforament determina les sortides d'evacuació segons el CTE-DB-SI i pot canviar la categoria.
- Via de tramitació: segons la categoria i l'aforament, l'activitat pot anar per comunicació, llicència o quedar subjecta al règim d'espectacles.
Atenció: la categoria no garanteix que puguis obrir
Aquest és l'error més car a Barcelona. Encara que tinguis clara la categoria, els plans d'usos limiten o veten noves activitats de restauració en moltes zones de la ciutat. A Ciutat Vella, a parts de l'Eixample, de Gràcia o de Sant Antoni, pots tenir la categoria correcta i, tot i així, no poder-hi obrir un bar nou. Per això sempre recomanem verificar, abans de signar el lloguer, dues coses alhora: la categoria que necessita la teva activitat i si el pla d'usos del carrer la permet.
Com t'ajudem
T'orientem sobre la categoria probable de la teva activitat, verifiquem la viabilitat del local (pla d'usos, sortida de fums, acústica) i et derivem a un tècnic col·laborador que coneix l'ordenança de Barcelona per tramitar la llicència d'activitat. Explica'ns el teu projecte i on és el local pel formulari de contacte i et diem per on començar.